De la mateixa manera que quan sona el telèfon no despengem l’auricular i ens quedem esperant que parla l’altre, sinó que diem: diga?, al correu electrònic també hi ha coses que es poden fer i coses que no es poden (deuen) fer. D’això li’n diem la netetiqueta.
Què fan i que no fan els usuaris experts :
Documnet en PDF
- Quan enviem un correu cal escriure el subject (tema o assumpte, segons el vostre gestor de correu). Això dóna informació al receptor sobre el contingut del missatge i permet després localitzar els correus antics.
- De la mateixa manera, si reenviem un mail, però per tractar un tema diferent, cal esborrar el subject original i canviar-lo per un que corresponga al tema del nou correu.
- Tot no és pot enviar per CE. Encara que l’ample de banda ha millorat molt, no podem enviar el Windows Vista adjunt a un email. Abans d’adjuntar res cal considerar: el pes de fitxer, si al destinatari li interessa, si s’hi pot accedir amb un enllaç perquè ja està a la web, si es potencialment perillós...
- Quan enviem, o reenviem, un mateix mail a un grup de persones l’opció més lògica és aprofitar els avantatges que ens donen els gestors de correu i utilitzar l’opció BCC (Block Carbon Copy) o el que és el mateix, segons programes i llengües, CCO (Còpia en Carbó Oculta). D’eixa manera fem arribar el correu a tots els destinataris però no fem pública la seua adreça i respectem la intimitat, la privacitat, de tots els receptors.
- Ara bé, en alguns casos hem de fer el contrari. Quan es tracta d’un grup, on som tots coneguts i tots tenim les adreces de tots, en enviar un document, una opinió o el que siga, jo que sóc receptor d’eixe missatge, hauria de saber amb qui estic compartint eixe document o a qui més li ha fet arribar l’emissor eixa opinió.
- En reenviar o respondre un correu cal esborrar del cos del missatge tot allò que no siga necessari per mantindre la conversa, però aprofitar les parts de l’escrit original que facliten la comunicació. Només són bytes i normalment en format de text pla, però pesen, i enviats i reenviats inútilment milers i milers de voltes, acaben per embrutar les tuberies i alentint la xarxa.
- De la mateixa manera, si responc a un correu d’un amic per dir-li que el powerpoint que m’ha enviat de les fotos de les flors de l’Amazones m’ha agradat molt, esborre l’adjunt i no li torne enviar el mateix powerpoint que ell m’ha enviat..
- Cal contestar els correus, no hauríem de deixar cap correu sense respondre encara que siga només per dir d’acord, Ok, molt, bé, de acuerdo. Quan jo envie un correu tinc la seguretat que ha arribat al destinatari, perquè en cas contrari el servidor me’l retorna. Ara bé, no tinc la seguretat que el receptor ha vist, obert o llegit eixe correu. O siga, cal practicar la funció fàtica.
- Per això han inventat un sistema que és la Confirmació de recepció (acusament de recepció en el correu ordinari). Però això no s’ha de fer servir fora de l’àmbit legal, administratiu o laboral. Confirmar la recepció (punt anterior) ha de ser una opció del receptor, no de l’emissor, a no ser que siga el meu “quefe”, el jutge o la policia.
Consells breus:
- Mira el correu regularment, especialment si els companys o amics, l’utilitzen per comunicar-se amb tu o confien en ell.
- Cal anar amb compte amb l’ús de les majúscules,. No s'escriu amb majúscula, tot amb majúscula. Això en un correu electrònic equival a cridar.
- Si diferenciem les nostres adreces (personal, laboral), cal mantindre el criteri de separació, tant com a receptor com a emissor.
- No s’ha d’abusar ni de les emoticones ni del llenguatge SMS.
- No envies correus amb el cos del missatge buit
- Utilitza les formes de cortesia habitual (salutació i comiat)
- Revisa els missatges (textos i destinataris) abans de clicar el botó 'Enviar'.
I recorda que...
res no és per sempre: tot evoluciona i canvia. I a mesura que avance la tècnica i apareguen nous mitjans, haurem de redefinir la nostra competència digital
d’acord amb Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), en vigor des del 12 d’octubre de 2002 i de la Llei Orgànica 15/1999 del 13/12/1999 de Protecció de Dades Personals, si no vols rebre més correus, ho dius i t’esborrem.
Els migrants digitals, hem d’ensenyar els nadius digitals?